En els darrers quinze anys el català ha anat perdent parlants i ús social, d’acord amb les dades oficials del Govern de les Illes Balears. Aquest fenomen no es limita estrictament a les grans ciutats i municipis, sinó que s’estén arreu dels territoris insulars, cosa que pot implicar una pèrdua de capital simbòlic: el català, element identificador i vertebrador de la nostra identitat, d’acord amb l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, es pot percebre com una llengua de segon nivell.

A la dècada del 1980, a les Illes Balears va començar a introduir-se l’escola en català, que va donar lloc a un model de conjunció lingüística que, en algunes zones castellanoparlants va implicar l’aplicació, per consens de tota la comunitat educativa, de la metodologia coneguda com a ensenyament cent per cent en català. Aquest sistema té com a primer objectiu que en acabar l’etapa obligatòria tot l’alumnat sigui competent en les dues llengües oficials, objectiu que sovint no s’aconsegueix, com ho demostren les estadístiques publicades per la Conselleria d’Educació i el dia a dia dels centres educatius, a causa d’un entorn fortament castellanitzat. Per altra banda, ha oblidat el segon, tant o més important: que tots els futurs ciutadans del país, sense excepció, sentissin com a seu el català, la llengua pròpia de les Illes Balears i element identificador i vertebrador de la nostra identitat.

Les causes d’aquesta situació són diverses i complexes: un entorn comunicatiu altament castellanitzat, la deixadesa de l'Administració pel que fa a la promoció de la nostra llengua, i la manca de consciència lingüística dels parlants. Tot plegat ha provocat un descens de l'ús social del català. Tanmateix, no hi ha dubte que darrerament s’ha constatat un notable relaxament en la consciència lingüística. No ens referim només a la disfunció greu que suposa que bona part de les classes de secundària es facin en castellà i que la inspecció no hi posi remei. Les dades mostren que llengua majoritària entre companys d’estudi és el castellà, idioma que també s’usa en molts d’intercanvis alumne-professor fora de l’aula. Es tracta d’un fet especialment greu, perquè pot suposar la percepció que el català és només la llengua d’una part del territori i no del conjunt de la ciutadania.

Per tot això, consideram indispensable que la societat illenca prengui consciència de la necessitat d’un canvi urgent que capgiri la situació actual de regressió dels drets lingüístics i, sobretot, de la cohesió social del nostre territori amb la promoció de l’ús social de la llengua i la defensa dels drets lingüístics. Per aconseguir-ho, exigim el següent:

- A l’Estat espanyol, que cessi la política de marginació del català i que reconegui la pluralitat lingüística i cultural de l’Estat com un bé immaterial que cal servar, de manera que faci efectiu l'especial respecte i protecció que va prometre a la Constitució de 1978, que promogui i garanteixi l'ús del català a les dependències que gestiona, i que retiri tota normativa encaminada a la substitució lingüística.

- Al Parlament i al conjunt dels grups parlamentaris de les Illes Balears, que garantesqui l’ús del català com a llengua d’ús preferent a l’educació, que asseguri l’assoliment de les competències orals i escrites dels alumnes, i que tengui en compte el que estableix l’article primer de la Llei de Normalització lingüística.

- Al Govern de les Illes Balears, que enforteixi l’espai comunicatiu català amb la reciprocitat de les emissions dels mitjans públics dels territoris de parla catalana, amb una programació atractiva especialment per als infants i el jovent, que potenciï referents culturals que s’expressin en llengua catalana. Així, cal que l’Administració faci les gestions pertinents perquè a les Illes Balears rebem els canals originals de cada territori de manera recíproca, de manera que puguem veure TV3, À punt, Esports 3, etc.

- A la Conselleria d’Educació, Universitat i Recerca, que garanteixi que el català sigui l’eix vertebrador del sistema educatiu de les Illes Balears, amb la dotació de recursos pedagògics als centres educatius, per tal que el professorat pugui implementar programes i metodologies innovadores. Aquesta mesura passa per garantir el compliment del Decret de mínims, tant en la lletra dels projectes de centre com en l’aplicació efectiva de les mesures necessàries, de manera que en cap centre s'incompleixi i que en tots ells s’incrementi el pes del català en el procés educatiu, així com la promoció de l’ús en tots els àmbits. En aquest sentit, és indispensable que la Inspecció educativa garanteixi l’acompliment de la normativa educativa i assessori els centres, i que es dissenyin estratègies per omplir els espais de lleure, com el pati, amb activitats lúdiques.

- Als ajuntaments i als consells insulars, i a l’Administració, en general, que assumeixin la llengua com a veritable política social transversal en les eines i dispositius, com ara els plans educatius d’entorn, les polítiques de barri, la programació cultural, etc.

- Al personal docent, que apliqui estratègies pedagògiques perquè l’alumnat esdevengui competent oralment en català, i que vulgui relacionar-se en aquesta llengua en tots els contextos, a fi de garantir la igualtat d’oportunitats. A més, és urgent que els docents prenguin consciència que davant els menors sempre exerceixen de model lingüístic.

- Al personal de l’Administració (sanitari, policia, d’equipaments municipals...), que garanteixi que el català és la llengua vehicular per defecte amb tots els ciutadans, independentment del territori, per garantir la igualtat d’oportunitats de la població.

- Als entrenadors esportius i als monitors de lleure i de menjador, que s’adrecin sempre en català al jovent per tal de garantir que sigui també la llengua vehicular de l’educació no formal i dels espais de lleure. És precisament en aquests espais on el jovent pot veure més clar que el català és també una llengua de socialització i de passar-ho bé.

- A les famílies, que prenguin consciència de la importància de parlar amb tothom i a tothora en català: als fills, als amics dels fills, a les altres famílies, als docents, als monitors, etc.; que s’evitin els prejudicis associats a l’origen, l’ètnia, la religió, etc., dels interlocutors. A més, que facin prendre consciència lingüística als seus fills de la llengua amb què juguen, es relacionen amb els companys, consumeixen productes audiovisuals, etc.

Com a entitats impulsores de la campanya demanam a l’Administració que compleixi amb les seves obligacions legals pel que fa a la promoció i defensa de la nostra llengua, i a la ciutadania, a les famílies, als centres educatius, etc., que s’hi sumin per capgirar aquesta situació.